La Càtedra QUAES-UPF se suma a la 25a edició de la Setmana Mundial del Cervell amb l’organització del primer Fòrum Alzheimer
-
Determinar el grau d’atròfia cerebral, el tipus de neurodegeneració i els dipòsits de substància amiloide: informacions clau dels biomarcadors en proves d’imatge
-
Algoritmes informàtics d’intel·ligència artificial tradueixen la imatge mèdica en dades quantificables per aportar exactitud a la presa de decisions
-
En aquest fòrum s’ha compartit l’experiència del primer equip PET/RM de Catalunya, òptim per a l’estudi de la malaltia neurodegenerativa
16 de març, Barcelona. – Determinar el grau d’atròfia cerebral, les alteracions del metabolisme cerebral de glucosa que denoten el tipus de neurodegeneració i la identificació de dipòsits de substància amiloide, són variables clau per al diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer que ens proporcionen els biomarcadors d’imatge en la tecnologia PET/RM. La combinació d’aquests amb eines d’intel·ligència artificial permet traduir la imatge mèdica en dades quantificables i orientar una avaluació precoç i precisa, i resulta, a més, l’opció diagnòstica menys agressiva per al pacient.
I és que, tot i que l’Alzheimer és en l’actualitat la malaltia neurodegenerativa que més preval al nostre país, ja que afecta unes 900.000 persones a les quals se sumen uns 40.000 nous diagnòstics/any[1], segueix sent una de les patologies més difícils de diagnosticar de forma precoç i que, a més, es pot confondre amb altres tipus de demència. De fet, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), es calcula que entre un 30 i un 40% dels afectats per la malaltia està sense diagnosticar.
Per això, corroborar el diagnòstic del neuròleg resulta fonamental, sobretot per no exposar la salut del pacient a efectes secundaris de teràpies innecessàries que no l’ajuden a frenar el curs de la seva malaltia. A més, cal tenir en compte l’impacte psicològic que un diagnòstic errat provoca en les famílies. Tot això en un context en què el cost mitjà que suposa un pacient amb malaltia d’Alzheimer (i altres demències) per al sistema és aproximadament de 24.184 €[2].
Tecnologia híbrida per a un abordatge complet de la malaltia
Observar les diferents àrees cerebrals que integren, de manera simultània, la informació que ens proporcionen els biomarcadors d’imatge i complementar-la amb intel·ligència artificial. Aquest és l’abordatge complet de la malaltia que proposa Cetir Ascires i que ha presentat aquesta setmana el Dr. Eduard Riera, el seu responsable de Medicina Nuclear, a la 25a edició de la Setmana Mundial del Cervell. Per sumar-se a la causa, la Càtedra de Fundación QUAES, impulsada pel grup biomèdic Ascires, i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, han organitzat el primer Fòrum Alzheimer: «Avenços en el diagnòstic de la malaltia».
«Captar de forma sincrònica la fusió de la imatge estructural de la RM (Ressonància Magnètica) i la imatge metabòlica del PET (Tomografia per Emissió de Positrons) és ideal per a l’estudi de la malaltia neurodegenerativa», explica el Dr. Riera basant-se en la seva experiència amb el primer PET/RM digital d’Espanya. «L’impacte sobre el metabolisme cerebral que provoca la neurodegeneració, el dipòsit d’amiloide, al costat de les alteracions morfològiques cerebrals ens aporta una major precisió diagnòstica». Un resultat únic fruit d’integrar la forma de l’òrgan i la seva funció en un mateix moment del pacient.
Èxit en la teràpia i en l’experiència del pacient
Un cop diagnosticada la malaltia i orientat el tractament, la PET/RM també adquireix protagonisme en la següent etapa: el seguiment de la teràpia. «Predir si un tractament en fase prodròmica de la malaltia està sent efectiu, i poder fer un seguiment de l’evolució del pacient, són punts clau per determinar l’èxit del procés», afirma el Dr. Riera.
A més, la capacitat de realitzar dues proves en una, i en un temps molt similar al que es necessitaria per fer cadascuna d’elles per separat, aporta més comoditat al pacient. «Parlem d’una persona normalment bastant gran, amb possibles problemes de mobilitat, i que, donada la condició de la malaltia, és fàcil que es desorienti. Reduir a una sola prova el diagnòstic i el seguiment de la seva malaltia ens ajuda a oferir-li una millor experiència», conclou l’expert.
Sobre la Fundación QUAES, impulsada per Cetir Ascires
La Fundació QUAES és una organització sense ànim de lucre dedicada a fomentar la difusió dels avenços mèdics i científics entre pacients. La seva vocació és compartir el coneixement de manera rigorosa i accessible, tot generant un veritable punt de trobada entre la societat, l’àmbit acadèmic i els professionals de la sanitat. D’arrels mediterrànies, aquesta organització està impulsada per Ascires Grup Biomèdic, de la qual forma part Cetir.
En línia amb aquests objectius, es va crear la Càtedra Fundació QUAES a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona en Biomedicina i Enginyeria Biomèdica.
[1] Dades de la Sociedad Española de Neurología (SEN).
[2] Estudi publicat per la revista mèdica Journal of Alzheimer’s Disease.
